1 de febrer del 2021

De crisis, amigurumis i coloms

Em vaig encapritxar d'aquest colom quan vaig descobrir el lloro de Mis pequicosas. És un patró de Cottontail & Whiskers que inclou les indicacions per fer el colom, el lloro i un mascarell.

Em va semblar molt divertit, amb aquesta cara entre despistat i graponer, i la llesca de pa encasquetada al cap, però he de confessar que en el procés he tingut una crisi. De fet, és de les poques vegades que he estat a punt d'abandonar un amigurumi.

Cottontail & Whiskers proposa utilitzar aquests amigurumis el colom, el lloro i el mascarell– com a topalls per a portes. Per tant, vaig assumir que no seria pas petit. En realitat, després dels meus Simply Socks, vaig agrair l'oportunitat de fer ganxet de forma automàtica i sense un gran esforç de concentració: més de 70 fileres de punt baix amb només tres canvis de color. 

La crisi va esclatar quan va arribar l'hora de cosir els ulls i el bec. Després de mil i una versions del bec i de col·locar els ulls de mil i una maneres diferents, el pobre colom va deixar de semblar-me divertit. També hi devia contribuir que aquest estil més propi de la caricatura, que precisament distingeix aquesta dissenyadora escocesa, està bastat allunyat de l'estil més aviat infantil que predomina en l'univers amigurumi. 

Però després d'haver invertit tant de fil en el cos i amb els ànims d'algunes col·legues d'Instagram, vaig decidir continuar. Per sort, amb els quatre cabells esbullats i sobretot amb la llesca de pa tot i que millorable perquè està teixida en fileres, que no és el meu fort, el colom em va fer somriure com la primera vegada.

Pel que fa a les ales i les potes, aquest patró trivalent només inclou les ales del lloro i les potes del mascarell. Per a les ales, vaig fer una adaptació menys acolorida. Però les potes del mascarell, que és palmípede, no em servien. Així que va tocar improvisar. Després he descobert que Cottontail & Whiskers té a la venda el patró individual del colom i per les fotos sembla que inclou una proposta per a les ales i les potes.

Els pobres coloms no desperten gaires simpaties: es caguen per tot arreu, volen arran de les persones, es mengen tot el que troben... Però a mi em fan una mica de pena, odiats per qui els va introduir a les ciutats, de vegades atropellats al mig de la calçada i sovint amb les urpes mutilades per l'acció humana. Així que, un cop superada la crisi, he decidit acollir amb amor el meu colom amigurumi. 

I a tu, t'agraden els coloms?

10 comentaris:

  1. que gracia que dejo de parecerte divertida al no encontrar la postura justa de ojos y pico jajajaja; cuando me apsa eso, siempre digo "este se me ha cruzado" jajaj..finalmente te ha quedado super divertida y graciosa esta paloma despistadilla que hace sonreir segun la ves.un besito.maria:)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Eso mismo pasó, María! Se me cruzó! Tanto, que estuve a punto de abandonarla! Pero al final me animé a terminarla y, mira, sí que queda simpática. Todo un piropo, viniendo de alguien que tiene fobia a los pájaros! Jajaja. Gracias, guapísima!

      Elimina
  2. Me parece simpatiquísima!!!
    Fíjate que pensé que el problema lo habías tenido con el pan... no con los ojos y el pico... Yo los ojos los hice un poco más grandes... me quedaban enanitos... pero no me dieron problemas al colocarlos... total... si quedan raros.... hace más gracia!
    Y las alas me parecieron chulas... una forma interesante y resultona!

    Me gustan mucho los colores!!! Y las patas!!! Es verdad que no tiene las patas en el patrón de 3... qué raro...

    A mi las palomas no me disgustan... aunque son un poco incordio... pero seguro que la tuya se porta bien!!!

    Un besote!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bueno, la rebanada de pan también se las trae... Jajaja. Pero el detonante de la crisis fueron los ojos y el pico. Menos mal que al final tiré pa’lante... La verdad es que con la rebanada de pan encasquetada en la cabeza queda de lo más graciosa! Estoy de acuerdo contigo en que el diseño de las alas es genial. Y las patas no han quedado mal, verdad? Gracias, Ana! 😉

      Elimina
  3. ¡Hola!. La verdad es que es súper graciosa, con esa carita de ¿cómo me ha pasado a mi esto?.
    Debo reconocer que cuando algo se me atasca suelo dejarlo aparcado; a veces lo retomo tiempo después, pero normalmente suelen dormir el "sueño de los justos" y acaban siendo deshechos.
    Y en cuanto a las palomas... pues ¡vive y deja vivir!. Un beso.
    Por cierto, he borrado el comentario anterior porque sin querer borré toda la primera parte y quedaba cojo...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Yo es que no soporto lo de tener cosas a medias! Así que tenía que decidir rápido: la termino o la deshago? Menos mal que decidí terminarla ! Ahora ya me cae hasta simpática... Jejeje. Gracias, Sonia! Ah, y buena filosofía la de vivir y dejar vivir! Un beso!

      Elimina
  4. Si las palomas que hay por las plazas fueran como esta tuya. Ja ja ja...serían aplaudidas por todo el mundo.
    Me parece divertida, y a pesar de los avatares del proceso, tus amigurumi siempre tienen un bonito final!
    Me encanta!
    Muaks

    ResponElimina
    Respostes
    1. Muchas gracias, Ani! El problema es que ignoramos a las palomas. Pero me alegro de que esta te haya divertido. A mí, a pesar de los avatares, también me parece divertida! Muaks!

      Elimina
  5. Me había perdido éste post! con la paloma más graciosa que he visto, me encanta el aire despistado como diciendo: ¿Qué ha pasado? me alegra que no desistieras ya que es bonita, resultona y muy muy simpática!!
    Sí, a mi me gustan las palomas, ellas no tienen la culpa que los humanos hayamos "tomado" su territorio, ellas solo hacen lo posible por seguir viviendo!
    Besos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Muy cierto, Pilar! Además, creo que le has leído el pensamiento. Jajaja. Yo también me alegro de no haber desistido. Aunque no suelo hacerlo, esta vez estuve muuuy cerca... Besos!

      Elimina