De crisis, amigurumis i coloms

Em vaig encapritxar d'aquest colom quan vaig descobrir el lloro de Mis pequicosas. És un patró de Cottontail & Whiskers que inclou les indicacions per fer el colom, el lloro i un mascarell.

Em va semblar molt divertit, amb aquesta cara entre despistat i graponer, i la llesca de pa encasquetada al cap, però he de confessar que en el procés he tingut una crisi. De fet, és de les poques vegades que he estat a punt d'abandonar un amigurumi.

Cottontail & Whiskers proposa utilitzar aquests amigurumis –el colom, el lloro i el mascarell– com a topalls per a portes. Per tant, vaig assumir que no seria pas petit. En realitat, després dels meus Simply Socks, vaig agrair l'oportunitat de fer ganxet de forma automàtica i sense un gran esforç de concentració: més de 70 fileres de punt baix amb només tres canvis de color. 

La crisi va esclatar quan va arribar l'hora de cosir els ulls i el bec. Després de mil i una versions del bec i de col·locar els ulls de mil i una maneres diferents, el pobre colom va deixar de semblar-me divertit. També hi devia contribuir que aquest estil més propi de la caricatura, que precisament distingeix aquesta dissenyadora escocesa, està bastat allunyat de l'estil més aviat infantil que predomina en l'univers amigurumi. 

Però després d'haver invertit tant de fil en el cos i amb els ànims d'algunes col·legues d'Instagram, vaig decidir continuar. Per sort, amb els quatre cabells esbullats i sobretot amb la llesca de pa –tot i que millorable perquè està teixida en fileres, que no és el meu fort–, el colom em va fer somriure com la primera vegada.

Pel que fa a les ales i les potes, aquest patró trivalent només inclou les ales del lloro i les potes del mascarell. Per a les ales, vaig fer una adaptació menys acolorida. Però les potes del mascarell, que és palmípede, no em servien. Així que va tocar improvisar. Després he descobert que Cottontail & Whiskers té a la venda el patró individual del colom i per les fotos sembla que inclou una proposta per a les ales i les potes.

Els pobres coloms no desperten gaires simpaties: es caguen per tot arreu, volen arran de les persones, es mengen tot el que troben... Però a mi em fan una mica de pena, odiats per qui els va introduir a les ciutats, de vegades atropellats al mig de la calçada i sovint amb les urpes mutilades per l'acció humana. Així que, un cop superada la crisi, he decidit acollir amb amor el meu colom amigurumi. 

I a tu, t'agraden els coloms?