Va de mitjons

Ho vaig anunciar a so de bombo i platerets i per fi els he acabat: els meus primers mitjons. Són els Simply Socks d'Alimaravillas, una dissenyadora que arrasa a les xarxes entre altres coses pels seus patrons de peces de roba, des de mitjons fins a càrdigans, per teixir a ganxet tot i que semblen teixides amb dues agulles, és a dir, a mitja. 

De fet, no és gaire habitual fer uns mitjons de ganxet. Per això, quan vaig descobrir aquest disseny, jo que estic barallada amb les dues agulles des de la meva Ranta Scarf, m'hi vaig llançar de cap. Potser no ho hauria fet si hagués vist que el patró està qualificat de nivell avançat. Però, un cop al ball, s'ha de ballar.

És veritat que m'ha resultat bastant difícil, però per a les que teniu experiència teixint peces de roba crec que no ho és tant. A més, el patró inclou, entre altres, vídeos sobre com fer els augments i les disminucions –per cert, res a veure amb els amigurumis–.

Però anem a pams. El primer pas va ser escollir la llana. Per sort, Alimaravillas també fa moltes recomanacions sobre el tipus de fibra: llana merino tipus fingering de 100 g i 400 m. Sí, a les que fem amigurumis això de fingering, worsted, bulky... ens sona a xinès, però en qualsevol botiga en línia trobaràs per a cada fibra una fitxa tècnica completíssima. Després de molt remenar, jo em vaig decidir per la Sock 75, de la casa francesa Tôt le matin, tenyida a mà en aquest verd alvocat. És una llana ideal per a mitjons perquè la seva composició és merino superwash en un 75% i niló en un 25%. La vaig comprar a Miss Kits. Alerta al preu! Els mitjons no m'han sortit pas barats: el cabdell val 24 euros.

El segon pas va ser fer la mostra de tensió, que és allò que a tothom li fa peresa fer perquè sembla una pèrdua de temps però que per a mi va ser essencial. La mostra de tensió va corroborar que jo faig ganxet amb una tensió excessiva, per la qual cosa en lloc del ganxet de 3,25 mm que es recomana per a la llana tipus fingering vaig haver de treballar amb un ganxet de 4 mm. I encara crec que els mitjons m'han quedat un pèl petits. Per cert, parlant de la mida dels mitjons, el patró d'Alimaravillas inclou les instruccions per a diferents talles: 35-36, 37-38, 39-40 i 41-42. Això sí, ja adverteix que per a la talla 41-42 probablement un cabdell no serà suficient.

I amb la llana triada, el ganxet a punt i la talla decidida –una 39-40 perquè eren per a mi–, tocava començar a treballar. Un cop s'entén l'estructura del mitjó no és difícil, però jo, acostumada al punt baix i al cotó, necessitava un extra d'atenció. Això, combinat amb el fet que l'Alimaravillas no fa constar el total de punts de cada filera, va fer que en alguna ocasió m'equivoqués i hagués de desfer de vegades tres o quatre fileres i de vegades la meitat del mitjó. 

Però després d'algunes ensopegades i de tres setmanes treballant-hi –m'havia de concentrar tant que només m'hi posava a estones i combinava els mitjons amb algun amigurumi–, per fi els vaig acabar. Només faltava cosir la puntera i el costat. L'Alicia, aquesta dissenyadora sevillana, presumeix molt de la màgia de la seva costura invisible, però francament no té res ni de màgica ni d'invisible. Simplement, com totes les costures, si es fa amb una mica de traça queda discreta. El resultat en el primer mitjó és millorable però en el segon, per al qual vaig anar més a la meva i em vaig deixar estar de costures màgiques, va quedar molt millor.

Malgrat aquesta crítica final al procediment per cosir la peça, crec que el patró és genial. Jo ja tinc els meus mitjons, suaus i calentets, i estem negociant amb el Sr. Descabdello si n'hi faig uns, si més no per a l'hivern vinent. Ah! I ja m'he enamorat d'un altre disseny d'Alimaravillas, però també el deixaré per a l'hivern vinent, que ja tinc ganes de tornar als meus amigurumis a temps complet.