15 de febrer del 2021

De llibres i tortugues

La indústria editorial amigurumi està en auge. Els últims mesos s'han publicat diverses novetats, com Zoomigurumi 10, Crochet iconic women d'Amour Fou Crochet o Animal friends of Pica Pau 2. Però jo no m'he comprat cap d'aquests supervendes sinó una petita joia, editada només en francès, de la qual m'he enamorat: Les petits animaux de Khuc Cay.

Ja vaig estar temptada de comprar el primer llibre d'aquesta dissenyadora vietnamita afincada a França, Sweet crochet friends, publicat en anglès i recentment en espanyol. Suposo que ja no ho faré perquè molts d'aquells dissenys, si no tots, estan ara a la venda individualment a la seva botiga d'Etsy. Però no em vaig poder resistir a Les petits animaux de Khuc Cay, encara que no estic gens acostumada a seguir patrons en francès.

Entre aquestes 15 creacions de Khuc Cay, ja n'hi ha moltes a la meva llista d'amigurumis pendents: des dels animals més exòtics, com el peix fugu i el panda vermell, fins als més corrents com el gos, el conill i el gat. Però vaig tenir clar que el primer seria en Théo, la tortuga.

El patró és genial. El cap enorme i el cos panxut, senyes d'identitat clàssiques d'un amigurumi, no tenen cap dificultat. D'altra banda, els braços, que no són el cilindre normal i corrent, i també les cames queden molt bé un cop cosits al cos. Com et pots imaginar, el que m'ha donat algun maldecap és la closca. Tot i que hi ha algunes fotos, he trobat a faltar indicacions per unir les dues peces de fet en el primer intent em vaig equivocar, per cosir la closca al cos i per fer el brodat final. Però encara me n'he sortit millor del que em pensava.

Un cop acabada la tortuga, el que em fa recança és que queda una mica inclinada endavant. Jo crec que és un problema de proporcions i que, una de dues, el cap o la closca haurien de ser una mica més petits.

Amb tot plegat, és difícil tenir una bona perspectiva per fer fotos. És per això mateix que vaig descartar fer-li el barret que en Théo porta en el disseny original. Si d'esquitllèbit ja costa veure que és una tortuga, imagina't amb el barret al cap...

Sigui com sigui, estic enamorada d'en Théo i del meu nou llibre amigurumi, encara que hagi hagut de fer un curs intensiu per distingir la maille serrée de la maille coulée.

10 comentaris:

  1. Pero que tortuga tan bonita! Me gusta su posicion sentada, es tan tierna!
    Besos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sííí, es tan tierna que no pude resistirme! Gracias, Diana!

      Elimina
  2. Te quedó monísima!!!
    Casualidad que yo también elegí ese libro estas navidades... a ver si me queda una tortiga tan mona...
    Yo no veo muy mal la posición... parece igual que la del libro...
    Y... voy a ver la información del caparazón... ya me picó la curiosidad!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tu tortuga va a ir con sombrerito o sin? Estoy impaciente por verla! Jajaja. Aunque lo del caparazón es un poco lío, a mí me ha encantado el patrón! Ya tengo ganas de repetir con Khuc Cay!

      Elimina
  3. Ooohhh!! es que es para enamorarse,me parece una preciosidad y además muy original!
    Lo de que se incline hacia adelante, a mi me parece que le da un aire tímido muy tiernito.
    No conocía la autora, gracias.
    Besos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Oooh, digo yo! Muchas gracias, Pilar! Solo hace tres años que Khuc Cay diseña amigurumis pero está arrasando en Instagram! Seguro que alguno de sus personajes te hace tilín, si encuentras un ratito entre el bordado y el scrap. Jajaja. Muaks!

      Elimina
  4. Preciosa tu tortuga!
    Me encanta el caparazón, te ha quedado perfecto.
    Ese toque panzudo me rechifla;-))
    Muaks

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jajaja! Es que la barriguita es casi condición indispensable en un amigurumi, no? Muchas gracias, Ani! Un beso!

      Elimina
  5. me encanta la torutuguita, su caparazon y sus manchitas en la cabecita...puro amor; deseando ver los siguientes gumis que tejeras de ese maravilloso libro.un besito.maria:)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ay, gracias, María! La verdad es que estoy prendada de este libro. Para el próximo, estoy entre el perrito y el panda rojo. A ver por cuál me decido... 😉

      Elimina