Com passen els anys, que ja en fa cinc que vaig estrenar aquest blog dedicat als amigurumis i al ganxet, la meva gran passió des d'aleshores. Però enguany per celebrar-ho no t'explicaré ni grandeses ni projectes, perquè no, perquè no tot són flors i violes. I ho faré en la intimitat: només per a les seguidores fidels que em visiten sense necessitat del mailing que envio a les subscriptores, només per a les que van més enllà de la foto, només per a les que llegeixen fins al final.
Després de cinc anys i malgrat tenir una llista de 600 susbcriptores i escaig, la mitjana de visites en una entrada del blog és de 175, a excepció d'aquelles que contenen un patró gratuït. En aquest cas, les visites van de les 4.000 a les 30.000. Això sí, soc conscient que jugo amb un desavantatge important: el meu blog és en català.
Un parell d'anys després de crear el blog, el meu segon pas en el món dels amigurumis va ser obrir una botiga a Etsy amb alguns patrons prèmium. Això va ser l'estiu de l'any 2016. Tres any després he aconseguit poc més de 120 vendes.
El gran últim repte van ser les xarxes socials, concretament Instagram. Tot i començar amb bon peu, ara estic bastant estancada amb uns 1.400 seguidors, alguns dels quals són el que s'anomena seguidors fantasma: una foto com la d'en Chewbacca pot tenir més de 700 visualitzacions i 175 likes, la qual cosa fa que em pregunti què és el que no ha agradat a les altres 525 persones.
I encara rai que no he tingut cap problema de pirateria ni de plagi, fora d'alguna espavilada que no ha esmentat l'autoria d'un patró.
Però tot això no és ni una queixa, ni un advertiment, ni una lamentació, ni un consell. Tot això és per dir que el que ens ha de moure a fer el que fem ha de ser únicament divertir-nos. I jo em diverteixo, i molt. I tant em fan les xifres de visites i de seguidors. L'únic que em sembla important, a banda de divertir-me, és donar les gràcies a totes les persones que em donen suport: per començar, als de casa, però també a les habitants de la blogosfera que heu llegit aquestes línies, perquè també sou com de casa. Gràcies!
Un parell d'anys després de crear el blog, el meu segon pas en el món dels amigurumis va ser obrir una botiga a Etsy amb alguns patrons prèmium. Això va ser l'estiu de l'any 2016. Tres any després he aconseguit poc més de 120 vendes.
El gran últim repte van ser les xarxes socials, concretament Instagram. Tot i començar amb bon peu, ara estic bastant estancada amb uns 1.400 seguidors, alguns dels quals són el que s'anomena seguidors fantasma: una foto com la d'en Chewbacca pot tenir més de 700 visualitzacions i 175 likes, la qual cosa fa que em pregunti què és el que no ha agradat a les altres 525 persones.
I encara rai que no he tingut cap problema de pirateria ni de plagi, fora d'alguna espavilada que no ha esmentat l'autoria d'un patró.
Però tot això no és ni una queixa, ni un advertiment, ni una lamentació, ni un consell. Tot això és per dir que el que ens ha de moure a fer el que fem ha de ser únicament divertir-nos. I jo em diverteixo, i molt. I tant em fan les xifres de visites i de seguidors. L'únic que em sembla important, a banda de divertir-me, és donar les gràcies a totes les persones que em donen suport: per començar, als de casa, però també a les habitants de la blogosfera que heu llegit aquestes línies, perquè també sou com de casa. Gràcies!
Hola! Doncs jo fa anys que et llegeixo, per aquí. Però no et segueixo, ni per aquí ni per Instagram, perquè no sóc gaire fan de les xarxes socials, ni hi tinc cap compte. Però només volia que sapiguessis que també que hi ha gent que et llegeix i a qui li agrada tot el que fas, tot i no posar likes ni potser deixar rastres de seguiment ;-) i aprofito per donar-te les gràcies per compartir les teves boniques creacions. Gràcies!
ResponEliminaA això em referia justament: no tot es pot comptabilitzar en seguidors i likes. Així que moltíssimes gràcies per ser-hi! Encara tinc moltes creacions en ment i encara hi ha molts cabdells per descabdellar. Per tant, aquí em trobaràs sempre que ho vulguis! ;)
EliminaHola Judith¡¡¡
ResponEliminaFelicidades por los 5 añitos del blog¡¡¡ Mantener esto con este nivel de actividad no es fácil.
A veces las redes sociales son demasiado ingratas....uno se esfuerza por hacer las cosas bien, pero no se encuentra recompensa al otro lado de la pantalla.
Pero, como sabiamente dices, lo importante es divertirse y me alegra esa actitud tan positiva.
Un petó ;)
Muy cierto, Gema! Por eso creo que la principal recompensa es divertirse. Y si además hay alguien al otro lado de la pantalla, aunque sea una persona, que se toma la molestia de leer lo que escribimos y dejar un comentario, todo adquiere sentido. Así que gracias de corazón y un beso!
EliminaMadre mía! Cinco años!!! Se dice pronto, eh?
ResponEliminaYo te digo más por Instagram, pero porque casi no encuentro tiempo para mirar los blogs, soy un desastre lo sé.
Lo de las estadísticas está claro, lo gratuito genera visitas... Y no le escondas mucho el enlace de descarga que tienes 50 mensajes en el correo preguntando por: ¿No hay patrón?
Y genera visitas tanto en blogs, Instagram, Facebook... Yo no sé cómo funcionarán los like, ni porqué una publicación llega a más o menos gente, pero sí tengo claro que eso debería importarnos poco, más vale poco y bueno, que mucho e interesado.
😁 En fin... Que mejor seguir disfrutando sin darle más importancia a las estadísticas.
Jajaja! Cómo me he reído con lo del enlace de descarga! Por no hablar de las que escriben un mensaje pidiendo el patrón sin ni siquiera decir hola... Así que de eso se trata: a disfrutar pasando de las estadísticas! Besos, Stefy! Y cuídate mucho en esta recta final del embarazo!
EliminaMuchas felicidades Judith...5 años es un montonazo de tiempo para un blog...no porque dure...lo importante es que lo que tiene que durar es...la ilusión de su autora!
ResponEliminaY eso creo que aún lo mantienes...espero que sigas así, porque quienes te leemos, nos encanta hacerlo, y para ello ni el idioma ni nada es impedimento.
Larga vida a los blogs que aportan historias bonitas con herramientas tan simples como un ovillo y un ganchillo
Un besazo!
Ay, qué bonito lo dices todo, Ani! Y sí, por supuesto que hay ilusión. De eso hay para dar y tomar. Jajaja. Mil gracias por estar siempre ahí! Muaks!
EliminaBon dia, dincs jo q et llegeixo de manera habitual, no havia vist aquest post. Et vull agrair la frina q fas i q siguis constant. El meu bloc el tinc mig deixat perquè em passa com a tu, molts pocs comebtsris i desmotiva. A l'instagram també em passa però m'agrada més i és més àgil. Bé q aquest rotllo és per dir-te q continuiis, sisplau.
ResponEliminaPetons
Glòria
Ui, soc la del missatge anterior, però no surt el meu nom, bé doncs aquí queda dit.
ResponEliminaPetons
Ja m'ho pensava! De Glòria que em digui coses boniques només n'hi ha una! Hahaha. I tant que continuo endavant amb el blog i els amigurumis! No puc fer altra cosa! És la meva passió! Així que tant és quines siguin les estadístiques de visites i comentaris. Un petonàs i gràcies per ser-hi sempre! De fet, tu vas ser una de les meves primeres seguidores!
Elimina