En Harry Wolf i el fred

No, aquí no ha nevat. No és estrany perquè el litoral del Camp de Tarragona té l'hivern més temperat i l'estiu més xafogós de Catalunya. De fet, l'última vegada que vam veure com s'enfarinaven els carrers va ser l'any 2001! Així que tant en Harry Wolf com jo ens hem hagut de conformar amb la pluja i el fred. I no ha estat tan malament: jo he fet molt de ganxet –entre el temps i el confinament municipal poca cosa més hi havia a fer– i en Harry ha estrenat la seva roba d'abric.

Com segur que ja has intuït, aquest llop és un dels dissenys d'Animal friends of Pica Pau, l'únic llibre que he arribat a comprar de la Yan Schenkel. He de confessar que els altres dos no m'agraden gaire: d'una banda, els amigurumis d'El mundo de Pica Pau em semblen senzills i repetitius i, de l'altra, els d'Animal friends of Pica Pau 2, per contra, són una mica massa estrafolaris per al meu gust.

Però tornem a en Harry Wolf. A mi, personalment, no em resulta gens còmode fer amigurumis quan són d'una sola peça de més de 20 cm del cap fins als peus, però aquesta és l'arquitectura clàssica dels amigurumis de Pica Pau. Pel que fa a la resta, en Harry Wolf manté els senyals d'identitat d'aquesta exitosa dissenyadora argentina: una mica de jacquard i alguna peça de roba divertida.

I sí, la roba d'abric d'en Harry Wolf mereix un capítol a part. Els guants, amb una última filera en rib crochet, són una monada. Però la bufanda... Ai, la bufanda! Si hagués seguit el patró al peu de la lletra, hauria fet una senzilla bufanda en mig punt alt i au. Però havia vist un tutorial del Príncipe del crochet per fer punt anglès –un punt de ganxet amb un resultat similar al teixit amb dues agulles– i vaig voler fer la prova. 

El punt anglès em va semblar dificilíssim. De fet, vaig invertir tres tardes a fer la bufanda d'en Harry Wolf. I un cop feta, com que el punt és força elàstic, resulta que li anava gran. A més, es veu que em vaig descomptar: vaig començar amb 11 punts per filera i vaig acabar amb 10, amb la qual cosa la bufanda s'havia anat estrenyent. 

En fi, un desastre! I com que no estava disposada a invertir tres tardes més en la bufanda, vaig optar per la socorreguda tècnica de fer punt baix a la baga del darrere, és a dir, en back loops. És molt més fàcil que el punt anglès i igualment s'aconsegueix una textura diferent, que era el meu objectiu.

L'altre canvi que he fet respecte del patró original ha sigut fer la cua bicolor, inspirada en l'esquema tapestry de la guineu de Tra Nguyen Ami.

Pel que fa als colors, he volgut innovar una mica però ara no em convenç la combinació de mostassa amb el petroli del jersei i el mint dels guants. "Tarde piaste!", que deia en Sancho Panza.

I tu, has vist la neu aquests dies?